Aquest conte va ser escrit per Maria del Pilar Maspons i Labrós (1841-1907) i publicat l'any 1881 en el recull "Llegendas catalanas". Segons Jaume Clarà, l'argument és de caràcter romàntic i centrat en la caritat d'inspiració cristiana i en la benvolença dels designis divins, que no deixen mai ningú desemparat, tal com remarca el títol de la narració: una noia amb els seus pares arriba a Moià de viatge, pas previ per a anar a l'Estany, i durant la nit els ensopega un aiguat que provoca grans destrosses, sobretot en els carrers més pobres de la vila; la filla considera que, en lloc de continuar el viatge, han d'esmerçar els seus recursos a ajudar la gent més pobra i perjudicada; per això mare i filla es dirigeixen a la zona de Moià més afectada, la Ciutadilla, per parlar amb una família desgraciada que, després d'haver patit la mort del seu fill a la guerra de Cuba, ara ha perdut la casa; per a arribar a la Ciutadilla els fa de guia un jove que troben pel camí i que, en un tomb d'aquells típics de l'argumentari romàntic, acaba resultant ser el fill de la família desgraciada, que reapareix sa i estalvi.