"A la Guàrdia d'Oristà hi havia un noi que feia de pastor. Quan tancava el ramat a la casa d'Obertes, al vespre, i tornava a casa seva se li apareixia un boc i l'encalçava. Per més que li tirés rocs, el boc continuava darrera seu. El seguia un bon tros i tot d'una desapareixia. Aquest boc també empaitava un noi d'Oristà que anava a festejar a Oló, el seguia durant un tros, si fa o no fa en el mateix lloc on empaitava el pastor. Un home ja molt gran deia: "Jo amb això m'hi vaig trobar més d'un cop, anaves caminant tan tranquil pel camí i de cop i volta et sortia un boc negre molt gros i se t'acostava molt, semblava com si d'un moment a l'altre t'hagués de clavar una banyada. Jo tenia molta punteria tirant rocs, quasi mai els fallava, però aquell boc mai el podia tocar, li tirava uns rocs tan grans com podia, el boc ni cas, em semblava que el tocava ben bé de ple, però res, ell m'anava seguint de molt a prop, quan era en un punt assenyalat el boc quedava fos, sempre apareixia i desapareixia en el mateix punt". Deien que això ho feia una dona que sabia fer màgica i vivia en una casa molt a prop d'on apareixia el boc. Per aquest camí diu que hi passava molta gent, però es veu que la dona amb el que més es divertia era fent encalçar pastors, i el que sobretot li agradava amb bogeria era fer córrer i esporuguir els festejadors que el diumenge al vespre tornaven de veure la xicota."