Goigs que des del 1986 es canten a la capella de Santa Àgata el dia de la seva festivitat, el 5 de febrer. Aquesta capella s'emplaça al lloc on es conserven les restes del castell de Gaià. Després d'un temps en què va estar abandonada, l'any 1986 se'n va inaugurar la restauració, i des d'aleshores s'hi fa un aplec per la diada de la santa. Durant l'aplec es diu missa, es canten els goigs i s'ofereix un refrigeri. Els goigs són una composició d'aquell mateix any (1986), amb lletra de mossèn Sebastià Codina i Padrós, que és considerat una autoritat en el món dels goigs. La música és d'un tal Santi, i els goigs s'acompanyen de dibuixos de Vicenç Mas. No es tracta, per tant, d'uns goigs tradicionals, sinó que el seu autor els hi ha conferit un caràcter patriòtic que al·ludeix a la història del castell de Gaià tot unint el seu destí als avatars de la nació catalana. Diuen els goigs: "La noblesa de la Terra / ha bastit castells arreu / i ha enlairat en cada serra / la senyera de la creu." El nou país s'ha de refer dels estralls causats per la dominació sarraïna, i el castell és símbol d'aquesta reconstrucció: "Uns edils fan rebombori, / són d'empenta i serenor, / i edifiquen el cimbori, / la peanya i el pedró". Després vénen mals temps, la influència creixent de Castella, i la fortalesa entra en declivi: "Vénen guerres i malures, / gent de fora i malvestat / i el Castell de les altures / s'enderroca colltorçat. / Qui no sent la melangia / recerat al vostre altar?" Finalment, la nació reneix i la capella és recuperada, amb un aplec que compta amb degustació de vins i menges: "Uns que estimen Catalunya / han furgat el cim vençut / i un respir de nou retrunya / dins l'esquerpa solitud. El cimal avui floria... / començant a despertar". (...) La patrona para taula / i ens ha ofert els millors vins / i ens adreça la paraula: / Sou a casa, entreu a dins / que els bons vins de Bonhomia / sempre fa de bon tastar". S'acaben els goigs amb la tornada que clou cada estrofa: "Sadolleu la rodalia / amb el goig, la fe i el pa". L'argument dels goigs queda força lluny de la visió tradicional de Santa Àgata. Segons la memòria popular, l'emplaçament de la capella i la dedicació a Santa Àgata obeïen al fet que aquesta santa era la patrona de les dones, incloses les bruixes, i també era advocada contra les pedregades i calamitats naturals. Segons la creença popular, la santa tenia controlades les bruixes i no permetia que provoquessin malvestats. Així, des d'aquest emplaçament dominant la capella exercia una mena d'escut protector envers el territori de l'entorn i venia a ser com un complement del comunidor que hi havia al costat de l'església parroquial (TORRES; FONT, 2016: 263). D'altra banda, cal matisar que en els goigs Santa Àgata es considera la capella del castell. Si bé hi ha indicis d'una probable capella primitiva, que segurament estaria relacionada amb el castell i que no sabem a qui estaria dedicada, la construcció actual és força moderna i sembla feta entorn del segle XIX.