La parròquia de Sant Pere fou consagrada l'any 890 i renovada vàries vegades. D'estil romànic, aprofita parts de l'antic edifici pre-romànic. En passar la parròquia a domini del Monestir (1893) passà a destinar-se al seu ús actual. La presència del Monestir condiciona qualsevol intervenció al seu entorn. Per això, l'actuació de l'arquitecte Pericas fou molt discreta en deixar la façana de l'església en segon pla i conservant l'opacitat del mur que tanca la plaça. És destacable l'escala helicoïdal de volta de rajola amb coronament ceràmic que accedeix a la planta destinada a l'arxiu-museu.