La imatge espectacular del runam salí impacte fortament el visitant que veu, per primera vegada, una formació similar. Segons dades de 1998 és el runam més gran de Catalunya amb una superfície de 26'3 Ha, un volum d'11 milions de metres cúbics, una massa de 18'7 milions de tones i un creixement anual de 1'2 milions de tones en creixement constant. La composició mitjana del material abocat és, bàsicament clorur sòdic (sal comuna) (83%), amb la part de clorur potàssic que no s'ha pogut separar (3%), restes de terra i argila (5%) i aigua (8%), que la sal absorbeix per higroscopicitat. Des de l'any 1990 el runam de Súria, junt al del Cogulló (Sallent) entren en un ritme de creixement accelerat. Les quantitats abocades es disparen degut a l'augment de la producció, però també per la menor proporció de fracció potàssica entre el mineral extret amb la nova maquinària, més gran i potent. La fracció potàssica de la mina de Súria, segons es desprèn de la memòria de la mina, ha baixat del 24% de la dècada dels 1980 al 20% als anys 1990 (BADIA, 1999). Súria, a finals de 1998 venia uns 0'5 milions de tones anuals de sal comuna, a tota llum insuficient per evitar que molta més sal, es vagi llençant al seu runam. Els runams perden quantitats significatives de sal degut a la dissolució per l'aigua de la pluja. La mineria potàssica del Bages genera ella sola, el triple de residus salins que el total de residus industrials especials (reben aquest nom, pel fet de requerir algun tractament especial abans de poder-se abocar) originats a la resta de Catalunya sencera (BADIA, 1999).