El rec de Carme no només donava força motriu als molins paperers, bataners i fariners, sinó que era també de gran utilitat per rentar la llana, tenyir-la i batanar-la, així com per regar els horts, per abeurar el bestiar, per refredar els alambins de les fassines d'aiguardent, per amarar la calç viva, per rentat els cups, per moure els trulls, etc. L'entrada en joc de la indústria paperera ocasionà una sèrie de conflictes als que s'intenta donar solució mitjançant una concòrdia notarial feta l'any 1775 (Llibre de la Concòrdia de les Aigues del poble de Carme), de la qua se'n conserva una còpia al protocol notarial de Vicenç Aulet, notari d'Igualada, a les pàgines 19 a 26 del volum de l'any 1775. Es tracta d'un volum de paper relligat i enquadernat amb pergamí. Als marges de la còpia dipositada a l'ACA es fa constar que s'han fet dues còpies més: una al segle XIX i una altre al segle XX, fet que indica que l'escriptura original ja estaria extraviada al segle XIX. Entre d'altres, en el document s'esmenta i es regula: el dret de servir-se d'aigua a aquells que tenen perols per tenyir "panyos" i llanes; el dret a rentar la llana i els draps al rec (sempre després que l'aigua hagi passat pels molins paperers). La Concòrdia incloïa l'Ajuntament, els artesans i fabricants, els pagesos i els particulars.