Cançó composta amb la base musical de "Les caramelles" de Càndida Pérez i lletra de Ramon Puig per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Era un país de meravella, / tot funcionava molt suaument, / fèiem rotondes i carreteres,/ be aeroports sense avions ni gent. També molts pisos, cases de luxe, / i muntanyes de totxo i ciment, / amb hipoteques a llarg termini,/ sense pensar en el venciment./ La maquinària tant van untar / Que es va parar per massa menjar. Doncs tot plegat era una gran mentida / amb la que uns quants s'hi van voler fer rics,/ molt rics/ però com que la cobdícia no te mida / varen acabar saquejant tot el país. Tot país. De cop s'acabaren les mamelles / I van començar a sortir els draps bruts / Dels que ens han fet perdre bous i esquelles / Banquers, polítics i altres barruts. Uns saquejaven palaus i caixes / D'altres l'empresa o l'ajuntament / I el dia arriba que a molts n'enxampen / Que és quan tots diuen: soc innocent! / Doncs nois ja és hora que ho torneu tot / Que el poble s'alça i lluitarà fort. Doncs tot plegat era una gran mentida / amb la que uns quants s'hi van voler fer rics,/ molt rics/ però com que la cobdícia no te mida / varen acabar saquejant tot el país. Tot país. Ara veiem com molts d'ells desfilen / Davant de jutges i de fiscals / Mentre esperem veure si els condemnen / I paguen per haver fet tant mal. Avui és Pasqua, dia de joia / I com sempre hem sortit al carrer / Per no permetre que aquesta colla / Ens prenguin allò que sabem fer / Que quan les coses van malament / Hem d'animar a tota la gent. Doncs tot plegat era una gran mentida / amb la que uns quants s'hi van voler fer rics,/ molt rics/ però com que la cobdícia no te mida / varen acabar saquejant tot el país. Tot país