Descripció
El municipi de Tavertet es troba situat al SW del Collsacabra, comarca natural que es troba entre Osona, La Selva i la Garrotxa. Es troba plenament dins la comarca d'Osona i es delimitat per la riera de les Gorgues, el torrent o riera de Balà i el Ter. Limita al N amb l'Esquirol-Santa Ma Corcó, a l'E amb Pruit-Rupit, al S amb Vilanova de Sau i el W amb Masies de Roda de Ter. Eclesiàsticament pertany al Bisbat de Vic i inclou les antigues parròquies de: Sant Cristòfol, Sant Bartomeu Sesgorgues i Sant Miquel de Sererols. El poble es troba situat a 870 m d'altitud, al llom d'un altiplà amb grans cingleres. L'orografia peculiar de l'indret amb grans cingleres i balmes han fet de Tavertet un hàbitat propici en temps prehistòrics com ho demostren les excavacions que s'hi han fet o s'hi estan fent que han donat a conèixer sepultures megalítiques, tombes antropomorfes, cambres d'urnes..., i al mateix temps l'han convertit en un centre d'interès turístic tant per la vegetació com per l'interès històric i arquitectònic del nucli. Cal remarcar també els saltants d'aigua natural i la cova del "forat del vent" la més llarga del món excavada en terreny de gres. La carretera que actualment mena al poble és un "cul de sac" que la comunica amb l'Esquirol i fou construida el 1957, que per ser una data tardana preservà el nucli de les especulacions urbanístiques dels anys 60 tot i que a la dècada dels 70 s'hi intentà construir una gran urbanització al Pla del Castell i una carretera que pel Sot de Balà havia de comunicar el nucli amb la Vall de Sau, obres que no s'hi van fer degut a què es constituí com a parc Natural de les Guilleries i el Collsacabra. La tipologia urbana és de tipus rural tot i que moltes cases s'ha convertit en estades de segona residència, tant és així que hi ha prop de 50 cases d'estiueig, per tant l'economia dels seus habitants (pocs més de 50) es basa en la ramaderia i agricultura, en feines fora del nucli o activitats relacionades amb el turisme. Pel que fa a la pagesia de les prop de 100 cases habitades el 1860 només en resten habitades per famílies pageses unes 10.