L'antic monestir de Santa Maria de Lluçà es troba situat als peus del turó on s'alça el castell de Lluçà. L'església és un edifici d'una sola nau amb un absis semicircular, abans del qual s'obren sengles capelles als murs nord i sud respectivament, que formen una mena de transsepte. La capella de migdia acaba amb un petit absis semicircular, mentre que a la de tramuntana l'absis va ser substituït per la capella del Santíssim del segle XVIII. La volta de canó apuntat, fou refeta després dels terratrèmols del segle XV. El campanar i diverses dependències monacals també foren renovades. Als peus de la nau hi ha el cor sobre un arc rebaixat, sota el qual el 1954 van ser descobertes les pintures murals del segle XIV que es poden contemplar en el petit museu annexe. En una època incerta entre el 1581 i el 1661 hom construí el campanar, de planta quadrada i de tres pisos, d'estil barroc. Al segle XVII, es va refer la façana de l'església reaprofitant la porta i la ferramenta romànica, datada entre 1170 i 1300.