Llegenda que diu que des d'antic on s'aixecava el megàlit de la Grossa, avui desaparegut, hi havia hagut un hostal molt famós dirigit per la Grossa i el Galipapo. En una de les habitacions hi havia un llit que s'obria i es plegava de manera brusca, deixant mort a qui dormia a sobre seu. Quan acudien a l'hostal personatges rics, els hostalers els cedien l'habitació maleïda, on hi havia el llit per poder-se quedar tota la riquesa dels pobres viatgers. Mentre aquests dormien, els propietaris doblegaven el llit matant-los i en tiraven les despulles dins el forn de coure pa per fer desaparèixer les proves del crim. Un bon dia es va presentar a l'hostal en Gari, fadrí jove, ric i ben plantat demanant una cambra per passar-hi la nit. Els hostalers van cedir-li l'habitació del llit assassí, però la filla dels hostalers, l'Estela, va advertir al jove del perill que corria i aquest va posar coixins sota les mantes simulant el seu cos. Gari i Estela van decidir escapar-se junts cap a Moià per poder donar compte a la justícia dels crims que es cometien a l'hostal i aquesta va manar penjar la Grossa i el Galipapo i van fer destruir el llit. En la destrucció només va quedar una pedra dempeus, que coincideix amb la llosa vertical que formava el ja desaparegut dolmen de la Grossa. Diuen també que en temps de l'existència del megàlit s'hi feien sacrificis i a la llosa de coberta hi havia un forat pel qual s'escorria la sang de les víctimes. Des d'aquell moment fins que el megàlit fou destruït, cada nit de Nadal sortien de l'interior del dolmen tots els fantasmes de les víctimes dels hostalers saltant i ballant per demanar la pau eterna.