Explica la llegenda que a Aiguafreda de Dalt la campana de l'església sonava quan amenaçava la tempesta. La creença popular relacionava el mal temps com una acció dirigida per les bruixes, motiu pel qual el capellà sortia amb la indumentària cerimonial per foragitar les bruixes. Per protegir al capellà i la població durant aquests episodis, es va procedir a la construcció d'un comunidor on poguessin refugiar-se de les pedres que els llançaven les bruixes.