La cobla vila d'Olesa conserva un interessant fons de partitures musicals del segle XIX, amb un conjunt de peces ballables que són obra de compositors locals o que fan referència a temes dedicats a Olesa. El fons té un important valor musical, ja que aplega una diversitat tipològica de músiques des de mitjan segle XIX fins a principis del segle XX. La major part el constitueixen balls de moda (valsos, polques, pasdobles), música vocal (cuplets, fragments lírics, peces religioses, fragments de la Passió) i arranjaments que compositors catalans, la majoria d'Olesa, feien de músiques europees. Entre aquestes peces s'han seleccionat deu títols en un projecte que pretén recuperar aquests balls antics: "Samitier" (pasdoble, obra de Josep Monné Dinarès, dedicat al futbolista del F.C. Barcelona), "De Olesa a la Puda" (pasdoble de Feliu Monné Batallé), "El Olesan" (pasdoble de Josep Boada), "A uns ulls" (sardana de Josep Blanch i Reynalt), "Los Polacos" (xotis de Feliu Monné Batallé), "La mariposa" (polca de Feliu Monné i Batallé), "Tio Nelo" (vals-jota de Feliu Monné i Batallé), "Violetes" (fox-trot de Jaume Guardiola), "Niu d'amor" (vals-Boston, d'Andreu Monné i Duran) i "El Olesano" (pasdoble de Casanovas). Pel que sembla, alguna d'aquestes peces van arribar a ser força conegudes en la seva època.