Nom
Autor
Període
Tipus
Monument
Direcció
Entre el Torrent Malet i l'Av. del Torrent Castells i el c. Enric Borràs i el Camí Ral
Descripció
PPalmerar dividit en tres àmbits i compost per vàries espècies. En el primer àmbit es troben representades la majoria d'espècies. El segon àmbit és on estan les palmeres datileres i una zona d'esbarjo. El tercer àmbit queda delimitat per un grup de moreres (Morus alba) i on a més de la única palmera de canàries (Phoenix canariensis), que no sembla afectada per l'escarabat morrut, hi ha altres espècies, com el tamariu (del gènere Tamarix), o uns pollancres (Populus nigra).
Pel que fa a l'espècie Phoenix canariensis, el tronc és alt i estilitzat acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'Alçada mitja d'aquest conjunt és d'uns 14 a 15 m d'alçada. El tronc és relativament prim. En el tercer àmbit, la palmera de Canàries té un tronc de 2,40 m de volta de canó. La base de les fulles formen al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb els anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil. La majoria dels espècimens adults es troben afectades per una plaga provinent de Polinèsia i que provoca la mort de la palmera. Els exemplars més joves que es troben disseminats arreu del parc i que han nascut de dàtils caiguts al terra, no semblen afectats.
Pel que fa a la palmera datilera (Phoenix datylifera) tot i que arriben als 20 m d'alçada, les representades aquí són més petites, amb un sol estípit d'entre 50 cm i 80 cm de diàmetre. La capçada és menys frondosa que en la de canàries. Les palmes són pinnades de color verd verd grisós.
Dues espècies a destacar són la washingtònia (Washingtònia filifera) i la washingtònia robusta (Washingtònia robusta). Per la primera, l'alçada mitja d'aquesta espècie es troba al voltant dels 10 m, amb una volta de canó de 90 cm a 1m aproximadament. Presenta un estípit fort i recte. Aquestes són palmades formant grans ventalls, amb un limbe de fins a 2 m de diàmetre. La floració es produeix a la primavera, amb flors blanques agrupades en inflorescències que pengen. El fruit, ovoide i de color negrós, madura a la tardor i mesura uns 6 mm de diàmetre. Pel que fa a la segona també en tenim representades. Té un sol estípit, prim i esvelt, d'uns 16 m d'alçada i una volta de canó d'uns 80 cm. Les fulles són palmades, d'un metre de diàmetres. El pecíol té 1 m de longitud, amb dents corbats. És hermafrodita. La floració també es produeix a la primavera, amb les flors de color crema agrupades en inflorescències d'entre 2 i 3 m de longitud.
També s'ha observat alguna espècie de palmera excelsa (Trachycarpus). D'un sol estípit, mesurant uns 5 m d'alçària. Es tracta d'una palmera molt fina i esvelta, recoberta per les beines de les fulles ja caigudes. Les fulles són palmades, arrodonides, de color verd fosc per l'anvers i verd grisós al revers. Mesuren una mica més d'1 m de diàmetre. Les flors són de color groc perfumades.
Cal considerar com a més representatives, ja que són les autòctones, el margalló (Chamaerops humilis). Es tracta d'una palmera dioica amb diversos estípits. Mesuren entre 3 i 4 m d'alçada. Les fulles són palmades de color verd fosc, amb una lleugera forma circular, entre 40 i 80 cm de diàmetre. El pecíol té moltes punxes o espines de 2 a 3 cm de longitud. Les inflorescències mesuren entre 15 i 20 cm de longitud. Són de color groc, petites i hermafrodites. El fruités arrodonit i lleugerament carnós, de color groc rogenc sense valor culinari.
En el primer àmbit hi ha una palmera poc habitual: la palmera d'oli o africana (Elaeis guineensis). El tronc és recte i malgrat l'exemplar que es troba al palmar mesura 3 m d'alçada. No té punxes i les fulles són pinades, de 4 a 5m de llargada, amb 50 a 60 segments lanceolats, amb punta. Les flors són unisexuals agrupades en plantes monoiques, formant grups densos i compactes entre les fulles. Pot viure un centenar d'anys.