És un curs d'aigua intermitent de flux impetuós situat al sud-oest del municipi de Rellinars. Neix al vessant de llevant del Turó de l'Escletxa (en el municipi de Castellbell i el Vilar) i té varies torrenteres afluents situades, una al vessant hidrogràfic esquerre i les altres, majoritàriament ho fan pel vessant dret. Al vessant esquerre destaca, a més de la capçalera i alguns rasots menors, la torrentera que baixa del mas de Les Comes. El seu nom prové d'una casa de pagès situada entre el mas de Les Comes i el turó de l'Escletxa (en terme de Castellbell i el Vilar). El vessant amb més torrenteres que aflueixen al torrent de Cal Robert és el dret, que coincideix amb l'obaga dels Pivents i les Serres. El primer neix en un barranc, per sota del Collet dels Capellans. El següent és la torrentera o torrent de la Font de Canaletes, amb tres rasots importants i una font molt concorreguda per la gent de Castellbell i el Vilar que vivien al voltant de La Riereta. A l'obaga de Les Serres també se n'originen dos d'importants que conflueixen a uns dos-cents metres de la Riera de Rellinars. Al capdamunt del seu naixement té una font que porta el nom de Cal Robert fàcilment localitzable i on la gent de la casa hi anava a buscar aigua. Una part del seu recorregut coincideix amb el límit municipal que separa Rellinars de Castellbell i el Vilar per la vall de Cal Robert i les Comes fins a trobar-se amb la Riera de Rellinars. El llit és planer amb trams importants de pedra, on el llit s'eixampla formant lloses pedregoses que permeten transitar-hi a peu i travessar-lo d'un costat a l'altre. per gairebé tota la vall, mentre que les torrenteres i barrancs estan emboscats malgrat l'incendi que va patir aquest indret ja fa uns anys. Destaca un salt o gorg important que hi ha en el torrent o torrentera de la Font de Canaletes per sobre del qual es pot travessar amb facilitat. El paisatge, en aquest indret presenta una vegetació de brolla litoral calcícola de romaní i bruc d'hivern i brolla litoral silicícola comuna d'estepes, amb garric i romaní. L'alzinar també hi és present però barrejat amb zones de pineda de pi blanc degut als incendis. A les zones més humides hi creix la bardissa i el roser salvatge i el roldor. En alguns dels trams on s'estanca l'aigua es pot veure canyissar i algun jonc a més de l'herbassar característic amb molsa i falguera. Aquest indret és també un corredor biològic i espai de refugi, cria i hivernada per a moltes espècies. Els ocells són tal vegada el grup més nombrós dels vertebrats, amb el gaig, la merla, el tudó, el pit-roig o les mallerengues, el pinsà, la puput o la cadernera. També hi ha presència de rapinyaires com esparvers i alguna marcenca. Pel que fa al grans mamífers trobem rastres de guilla, fagina o cabirol i especialment de senglar, present a tot el municipi. Tots ells aprofiten les surgències que brollen espontàniament del llit calcari per assedegar-se, a més de les barraques de pedra seca per a fer-hi el jaç.