Aquesta llegenda que recorda molt a les dels minairons pirinencs fou publicada per Joan Masats l'any 1980 i els fets succeeixen al gorg del Diable, prop de Can Cotis i diu així: "En aquells temps antics, quan encara els llops transitaven per aquestes contrades lliurement durant les llargues nits, la gent i el bestiar restaven quiets i arraulits dintre de les seves coves i cabanes quan sentien els udols de la ramada per dalt les carenes. La casa de Les Comes ja era de les més importants de la contrada, però no s'hi acostava gairebé ningú de dia i molt menys de nit, ja que es deia pel poble que l'amo i el diable tenien un pacte, que permetia al primer dominar uns éssers que eren els seus esclaus. El seu poder era total durant la nit, però en sortir el sol perdia tota l'eficàcia ja que els esperits malignes no volien saber res amb la claror. L'amo de les Comes, que tots temien perquè pensaven que era un bruixot, tenia una caixa gran, sempre tancada amb clau que guardava gelosament. Una vegada va haver de sortir de casa a corre-cuita i oblidà d'emportar-se la clau. La seva muller, que tenia l'ordre de no tocar-la mai, encuriosida no va poder resistir a la temptació. D'allí dins varen començar a sortir éssers negres que ràpidament es van escampar per tota la casa. De cop començaren a demanar a grans crits que l'amo els tornés a la caixa o els donés feina. La mestressa espantada i sense saber què fer va esperar que el seu marit arribés. Entrada la nit l'amo va arribar i veient el desastre i davant de la impossibilitat de tornar-los a la caixa va decidir abocar un sac de mill i ordenà a les bèsties que apleguessin un a un tots els grans i els tornessin al sac. En poca estona ja estava tot recollit i novament amb crits terribles demanaven feina al seu amo. Llavors els va demanar que anessin a la cinglera de Cal Robert i que estimbessin els grans blocs de pedra que la coronaven daltabaix, però res a fer. A mitjanit ja havien acabat la tasca encomanada. Rumiava l'amo fins que els manà agafar una pell de cabra negra i anar al Gorg de Cal Cotis per rentar-la fins que es tornés blanca. Amb gran enrenou varen agafar la pell negra i arribats al gorg, frega que frega sense que la pell canviés de color. La qüestió és que els primers raigs de sol els va sorprendre allí i vençuts es varen llançar dins l'aigua sense poder-ne sortir mai més. Des de llavors, qui de nit s'acosta i escolta amb l'orella al terra, sentirà la remor dels dimonis colpejant una i altra vegada la pell de cabra al terra en el seu intent de blanquejar-la. De l'amo de Les Comes no se n'ha sabut mai més res i mentre ell no els ho demani, els diables, per sempre més, restaran al fons del gorg intentant acomplir la tasca encomanada".