POEMA SANT FRANCESC D'ASSÍS, PASSAVA

0

Nom

POEMA SANT FRANCESC D'ASSÍS, PASSAVA

Autor

Període

Siglo XIX

Tipus

Monument

Direcció

Descripció

Poema de caire religiós que evoca el pas de Sant Francesc d'Assís per la masia del Mas Vell del Lledoner, de camí cap a Poblet. La composició està formada per 190 versos cesurats que creen dos hemistiquis de set síl·labes cada un. A continuació es reprodueix el fragment que fa referència a Vallirana: "Bé seria primavera quan passaves, home nou, / amb els ulls curulls d'aurores i un esclat de pau al front; / i somreies als somriures dels verds tendres colpidors; / tots els verds que en primavera fan que al món hi vessi el goig. / Caminaves, caminaves i t'adones que és sol post. / (Si sabessis que ara et trobes a mitja hora de Sant Ponç, / que se't queda allà a la dreta, bell com ignorat sol!). / Pel camí que tu segueixes, no s'hi pot anar ja fosc. / Cercaries on quedar-te fins a l'alba del nou jorn. / Veus un mas allà a la vora i el camí t'hi duu, alegroi, / com l'infant que no té penes i s'alegra, arreu, de tot. / Quan arribes a la porta, se t'obria a poc a poc. / Bé seria primavera, que és de l'any el temps més dolç! / El portal franquejaries, mig poruc, fent el cor fort, / entre xiscles d'orenetes i brunzits de facillots. / Passaries tot el pati confiat d'un sant amor / i la gent d'aquella casa ja t'espera, et rep i vol. / A l'entrada, tu diris: "Germanets, Déu ens perdó! / Acolliu-me bondadosos, que el camí se'm torna fosc / i la nit me'l farà negre com una gola de llop. / Si us plagués dar-me una golfa, si no golfa, algún racó; / si un racó no podeu dar-me, un estable, o bé una cort. / Que pel poc que jo mereixo m'aniria a cor que vols! / Bon Jesús, que a tots ens vetlla, pagarà per mi en bon or". / I tindries, amb veu ampla, del jove amo, aquest respòs: / "Com? Pel Mas Lledoner fóra voler moldre blat amb llot / a un germà que el cel ens brinda, l'oferir-li indigne lloc. / No un estable ni una golfa, germanet que vas pel mós / i tan dolçament pidoles com si ho fes Nostre Senyor. / Un bon llit i nostra taula t'oferim, germà de tots, / que duus llum a casa nostra del teu dintre ple de foc. / Vine a seure a nostra taula, tu que ens ets misteriós; / no per cap traïdoria, ni per cap mala acció: / pel respir de cel que et brolla i ens emplena el pit de goig. / Vine a seure a nostra taula: soparem. Després? a jóc". / "vós maneu, bon cap de casa; bé devem obeir tots. / La vostra ordre sigui atesa pel Sant nom de Déu Senyor".

Deixa un comentari