El pèlag gran, pèlag D o pèlag nou, es troba ubicat a migdia del terme de Vilobí del Penedès, a tocar del bosc i del turó de Can Carbó. Ocupa una superfície de 15.880 m2 i té una fondària màxima de 20 metres. Aquest pèlag va aparèixer al voltant del 1993, quan desprès d?anys explotació a cel obert dels dipòsits de guix, es va originar un aflorament del nivell piezomètric, de tal forma que es va produir l?entrada d?aigua en el forat generat. Cal destacar que durant el període d?extracció de material de la pedrera, l?explotació es va realitzar amb el mètode tradicional de voladures, extraient la roca i formant talls verticals que en alguns punts superen els vint-i-cinc metres de desnivell. Aquest ha estat l?orígen dels pèlags i dels penya-segats. La zona actualment ocupada pel pèlag D, va estar inicialment ocupada per dos pèlags diferenciats, que en anar pujant el nivell d?aigua, es van anar fusionant en un de sol l?any 1994. al mateix temps que això passava, les espècies helofítiques anaven colonitzant els marges del pèlag creant un ambient lacustre favorable a espècies vegetals i animals pròpies d?ambients humits. Per acabar d?enriquir l?ambient, els penya-segats originats com a conseqüència de les voladures han anat configurant un hàbitat idoni per se ocupats per espécies rupícoles. Cal senyalar per altra banda que al seu límit nord compta amb algunes zones de gran inestabilitat, en concret a la zona central, on hi ha un punt d?esllevissament apical. El procés d?esllevissament ha originat a la seva base cons de dejecció, molt evidents a la zona central del pèlag, que arriben fins l?aigua. És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l?acció secular de l?home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d?ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l?entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A les vores de les zones lacustres han aparegut espècies vegetals caracteritzades per la dependència del l?aigua. Es tracta de canyissars i bogars, i de forma puntual algun exemple de tamariu i de pollancre. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l?aparició d?ocells típics d?aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d?aigua, l?ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. . Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar també la introducció d?algunes espècies de peixos al·lòctones com la gambúsia, la perca i la carpa. Entre els rèptils introduïts hi ha la tortuga de Florida.