Ball de Càntirs

0

Nom

Ball de Càntirs

Autor

Període

Siglo XVI - 01/01/1800

Tipus

Monument

Direcció

Santuari de Collbàs

Descripció

En Joan Amades relaciona aquest ball amb una sèrie de danses pròpies del mes de maig, les quals probablement recorden cultes a les divinitats de l'aigua i invoquen les pluges, tant importants en les societats preindustrials. El ballaven els fidels de la Mare de Déu de Collbàs durant l'aplec que se celebrava a aquest santuari marià per Pasqua Florida o de Resurrecció. Els ballarins duien al cap un càntir de terrissa de mida regular mig ple d'aigua per tal que el pes els permetés guardar l'equilibri. Ballaven pausadament, de manera suau i sense moviments bruscos que poguessin provocar la caiguda del càntir, però fent molts giravolts. La gràcia del ball consistia a portar-lo a bon terme sense que el càntir caigués. En acabar els nois oferien al càntir a les noies, que el trencaven als peus del seu company evitant mullar-lo, atès que s'entenia que era tan desconsiderat que l'aigua esquitxés el ballarí com que a ell li caigués el càntir durant el ball. Segons Amades: "aquest ball sembla una resta de cerimònia relacionada amb l'aigua i potser, més concretament, amb la pluja tan valorada del maig. Creiem ben possible que el desig de la venerada aigua de maig no fos del tot derivat de les necessitats agràries i que respirés també el sentit dels valors concedits a l'aigua de maig com a portadora de salut i de remeis, no pas en l'aspecte higiènic, puix que els passats no el coneixien, sinó amb el caràcter de vehicle aglutinant d'essències remeieres de diferents ordres". El peu del dibuix que es reprodueix (AMADES, 1950: 909) conté la següent explicació de la coreografia del ball: "Deixats anar de mans i encarats, ballen relliscadament i de manera molt suau tres passes ençà i altres tres enllà (gràfics 1, 2 i 3 i fig. 2); en restar encarats, dóna cada u un giravolt damunt de si mateix, es prenen de les mans dretes i, marcant un pas de vaivé lleugerament balancejat, donen una volta sencera i, en trobar-se a lloc, ella fa rístol i ell un giravolt, i un i altre donen un parell de passes per trobar-se encarats amb el ballador immediat de sexe contrari i seguint com fins ara (gràfics 4, 5 i 6). Per acabar fan una cadena llisa i plana, no gens saltada i suau de moviment, per tal que no els caigui el càntir (fig. 7)".

Deixa un comentari