El monestir del Corredor fou construït damunt de les restes de l'antic castell del senyor del Montnegre, en desgreuge per les maldats que aquest cavaller havia comès. Una vegada que el rei havia de marxar a la guerra va deixar el seu fill de 12 anys a càrrec dels monjos que s'encarregaven d'aquest monestir. Donada la incomoditat que aquest príncep els provocava, els monjos l'assassinaren i enterraren al peu d'una de les columnes del temple. Un lladre que estava amagat al monestir ho va veure tot i, quan el rei va tornar a buscar el seu fill, li va explicar el que havia passat, tot i que els monjos li havien dit al rei que el príncep havia mort. El rei va fer empresonar els monjos i va fer destruïr el monestir, del que només va quedar la columna on havia estat enterrat el príncep. La llegenda diu que la nit del 2 de novembre, les pedres de la columna ploraven pel crim comès. Com a senyal de dol per aquest crim, en el lloc del monestir fou aixecada una ermita dedicada a la Mare de Déu del Corredor (origen del posterior Santuari del Corredor).