Les caramelles de Sitges sempre han sortit el Dissabte de Glòria i el Dilluns de Pasqua. Cap a quarts d'onze o les onze del dissabte, les tres colles de Sitges fan la cantada dedicada a les autoritats locals, les quals els conviden a prendre un got de moscatell i un tall del típic momfló sitgetà. Després van a cantar a diferents cases per acabar a la rectoria, on fan la última cantata del dia. El segon i últim dia en què es canten caramelles, és el Dilluns de Pasqua. Normalment al matí, les tres colles canten a les cases més allunyades del centre del poble. Després van al camp a fer el dinar i menjar mona. A la tarda també es canta. Es va a l'hospital i després a algunes cases del centre del poble. I tot s'acaba amb una cantada final, les dues colles de les societats a les seves entitats i la colla Caramelles sitgetanes al cap de la vila. En l'actualitat, es mantenen les tres colles que van sortir en els anys posteriors a la guerra: la colla Caramelles Sitgetanes de l'antiga Schola Cantorum, La Colla del Retiro i la Colla del Prado. Les colles porten una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, per recollir la gratificació, i tots els cantaires duen barretina. Una característica de les caramelles sitgetanes és el seu acompanyament musical. Abans la música era de caire molt popular i s'acompanyava d'una gralla i un timbal. Ara, en canvi, la música és obra de bons compositors i la interpreta una orquestra d'instruments de vent i corda, com poden ser la flauta, la trompeta, el contrabaix i el violí, entre d'altres. Per altra banda, s'interpreten valsos, americanes i fins i tot sardanes. Finalment, les lletres o són de coneguts poetes sitgetans, fetes expressament per a ser cantades en aquests dies, o bé poesies d'autors catalans reconeguts.