Sant Esteve d'Abella de la Conca es troba situada a la part més alta i visible de la població. És una construcció de planta basilical de tres naus capçades per tres absis semicirculars, el central més ample, desviat de l'eix de la nau i amb un doble arc presbiteral. Les naus són cobertes amb volta de canó reforçades per arcs torals que descansen sobre pilars semicirculars adossats als pilars quadrangulars que suporten els arcs formers de mig punt. En la darrera restauració de l'any 2008 es va recuperar la nau lateral nord, que es trobava paredada i transformada en capelles poc profundes i l'absidiola en sagristia. Exteriorment, el mur dels absis està decorat amb un fris d'arquets cecs i presenten una finestra central de doble esqueixada. Al mur de migdia s'obre la porta original de dimensions reduïdes i d'arc de mig punt. La porta principal actual, també romànica, però una mica posterior (segle XII), s'obre al mur de ponent i és d'arc de mig punt amb una arquivolta en degradació. D'aquesta mateixa època és el campanar adossat am mur de migdia de planta rectangular amb dos pisos de finestres geminades a les cares est i oest i finestres de tres arcs a la cara nord del primer pis i sud del segon. Tipoloògicament són d'arcs de mig punt separats per columnes cilíndriques amb capitells mensuliformes. Té un curiós fris decoratiu de separació entre els pisos, format per peces disposades fent triangles, de tradició llombarda, però poc utilitzat en el romànic català. També mostra la tradicional decoració d'arcuacions llombardes a la part superior, sota el ràfec de la coberta a quatre vessants.