Durant el segle XVIII les disposicions reials del moment van prohibir enterrar dintre de les esglésies per motius d'higiene. Amb la guerra del francès a Tarragona hi va haver moltes baixes i es va necessitar la construcció d'un nou cementiri, pels voltants del 1809, als peus de la muntanya de l'Oliva. En un primer moment només es podien enterrar tarragonins, fet que pobocar un conflicte amb les estaments militars. La primera construcció d'aquest cementiri era molt precari, amb parets molt senzilles i en molt mal estat. Al 1825 es cedeix els drets a l'Hospital de St.Pau i Sta. Tecla, passant a possessió municipal els següents anys. Tot i així al 1839 torna a passar a mans de l'Hospital.