L'església, aixecada segurament a finals del segle XVIII, en substitució de l'antiga romànica, no té una clara definició tipològica, malgrat que es manté amb la mateixa característica de planta basilical d'una nau (amb capelles lateral adossades posteriorment). La façana s'observa arrebossada, amb la presència de parament vist als cantons, de pedra angulars o cantoneres, òcul centrat sobre la porta, sense ornamentacions, i taulat a dues aigües, amb el ràfec d'escàs voladís i carener perpendicular a la façana. Veiem també, adossat a la mateixa façana i en la crugia lateral esquerra, un campanar octogonal sobre planta quadrada amb quatre finestres apuntades i balustrada a l'últim tram, que envolta un petit cupulí. La porta, de molt discreta presència, es mostra emmarcada amb pedres rectangulars, amb alternació d'entrants i sortints. Una gran llosa monòlit marca la llinda en la seva part superior, sense cap ornamentació. Directament, a la part de sobre, una petita fornícula, sense cap escultura probablement disposada per ubicar-hi la imatge de la Verge del Remei, advocació sota la qual ja es trobava al s. XVIII.